La batalla de l’Ebre és un dels episodis històrics claus per entendre la història contemporània de Catalunya i Espanya.

S’inicià el 25 de juliol de 1938, quan l’exèrcit republicà creuà el riu Ebre trencant les línies defensives amb l’objectiu d’alleugerir la pressió de l’exèrcit franquista sobre el front valencià. Inicialment l’operació fou un èxit, diferents unitats creuaren l’Ebre de Mequinensa a Amposta trobant-se el nucli de l’atac entre els pobles riberencs de Riba-roja d’Ebre i Benifallet. Davant la intrusió les forces franquistes van reaccionar i s’inicià una guerra de desgast de més de cent dies que finalitzà a Flix amb la voladura del pont de ferro la matinada del 16 de novembre de 1938.

La Ribera d’Ebre és la comarca de les Terres de l’Ebre que conserva el patrimoni més notable relacionat amb la batalla de l’Ebre.

Es conserven dos refugis, un excavat sobre la roca a Flix i un segon realitzat per les dones del poble amb l’ajuda de l’exèrcit republicà a Benissanet. El refugi antiaeri de Flix és un espai museïtzat que permet conèixer com era l’interior d’una refugi i impregnar-se de les sensacions que visqueren aquells que s’hi refugiaren sota els atacs franquistes. El refugi de la Font Gran de Benissanet és un exemple de les nombroses construccions que es bastiren a la zona per protegir la població de l’aviació franquista.

A Riba-roja en destaquen les trinxeres de Berrús, les quals conserven bona part de les seves estructures (pous de tirador, refugis, parapets), amb l’afegit d’una excel·lent vista sobre el riu i els seus paisatges.

A Ascó hi trobem el campament del XVè Cos de l’Exèrcit de l’Ebre, des d’on es va dissenyar i organitzar la retirada de les tropes republicanes al final de la batalla i el búnquer del Reguers, una fortificació construïda per les tropes franquistes que defensaven el riu en previsió d’un possible atac republicà.

El castell de Móra d’Ebre sofrí devastadors efectes del bombardejos nacionals al convertir-se en un centre de distribució d’homes i materials entre les dues ribes. El castell de Miravet servia de refugi dels soldats nacionals i després del setges de les tropes republicanes i la pressió de l’artilleria ubicada a l’altra riba fou cedit a l’exèrcit popular el 25 de juliol.

L’església vella de Garcia quedà molt malmesa pels bombardejos de l’aviació italiana, actualment encara roman abandonada com també algunes cases de la part alta del poble.

Finalment cal esmentar els ponts de Garcia i de Móra d’Ebre. Els dos, que anteriorment eren de ferro, foren destruïts durant la batalla de l’Ebre i s’hagueren de refer de nou prenent el característic aspecte actual.