Al llarg dels segles, el riu Ebre ha esdevingut un nexe d’unió entre les terres d’interior i la mediterrània,  eix vertebrador del territori i un punt de trobada de gents i cultures.

Troballes arqueològiques fetes a Vinebre i Rasquera ens demostren que al paleolític ja hi havia pobladors a la nostra comarca. Les pintures rupestres del Barranc de Font Vilella a Tivissa, ens mostren també empremtes d’aquests pobladors.

Provinents de la Mediterrània, remuntant el riu va arribar la metal·lúrgia, primer el coure i el bronze i desprès el ferro, essent-ne prova molts jaciments repartits per diferents indrets de la comarca.

Aquesta riquesa arqueològica augmenta quan parlem dels ilercavons, el Coll del Moro, la Roca del Sol a Garcia i un llarg etcètera, destacant el jaciment ibèric del Castellet de Banyoles de Tivissa, ciutat ibèrica de primera magnitud on es va trobar un gran tresor i Sant Miquel a Vinebre, jaciment excavat i visitable.

Al segle II aC, els romans van arribar i colonitzar el nostre territori que passar a ser una zona rural entremig de nuclis importants com Dertosa, Ilerda i Tarraco. Són mostra de la seva presència les viles que deixaren repartides per tota la nostra comarca.

Amb la crisi de l’imperi romà, entra el domini visigot, però poques coses van canviar.

El domini àrab s’inicia l’any 714 quan aquests s’apoderen de la vall de l’Ebre. Un domini que dura més de 300 anys , esdevenint la Ribera d’Ebre una de les terres més densament poblades de tota la península, amb un gran potencial agrícola. Tanta era la importància que li donaven, que van construir una línia de castells fortalesa per tal de guardar-se dels atacs cristians; Flix, Ascó, Garcia, Móra, Miravet i Rasquera.

Amb la conquesta cristiana el 1153, les terres de la Ribera d’Ebre es repartiren entre els que havien participat de la conquesta; l’Ordre del Temple, els Entença i  els Montcada, entre d’altres.

Durant la baixa edat mitjana, sorgiren els enfrontaments entre Entença i Templers. Durant aquests anys també té lloc l’abolició de l’Ordre del Temple, on els darrers templers resistiren al Castell de Miravet.

El segle XVI i XVII, època de guerres i tensions, comporta l’expulsió dels moriscos d’alguns pobles de la comarca. Posteriorment, la guerra dels Segadors i la de Successió encara van empobrir més la nostra comarca, passant a ser una de les menys poblades de Catalunya.

Els episodis següents de la història venen marcats per successives guerres; la guerra del Francès , les guerres Carlines i la fatídica guerra civil que es va decidir en aquest territori.

Un punt d’inflexió a la comarca es produeix l’any 1898 amb la construcció de la Electroquímica de Flix, que inicia la industrialització a la comarca, que es complementa la segona meitat del segle XX, amb la construcció de les centrals hidroelèctriques de Flix i Riba-roja d’Ebre i les centrals nuclears d’Ascó I i Ascó II.

L’any 1987, amb l’adopció de nou per part de la Generalitat de Catalunya de la divisió territorial per comarques i  constitució del Consell Comarcal de la Ribera d’Ebre l’any 1988, s’inicia un nou període on la comarca recupera el relleu i entitat perduda durant la dictadura.