habitants	1316
superfície	99,1 Km2
altitud	76 m

El terme municipal té 99,1 km² d’extensió i és situat al nord-oest, limita amb l’Aragó i és el primer nucli de població que troba el riu Ebre quan entra a Catalunya.

En l’àmbit esportiu compta amb un camp municipal d’esports i pavelló poliesportiu amb piscines i pistes de pàdel, també compta amb un camp de tir i petanca i amb una gran zona recreativa de pesca. Disposa de biblioteca, telecentre i d’un espai coworking, també del casal de jubilats, llar d’infants, col·legi públic i un consultori mèdic. Compta també amb jutjat de pau, oficina de correus, punt d’informació turística i els punts d’informació juvenil i d’informació cadastral. El municipi compta també amb estació de ferrocarril.

El pantà de Riba-roja, que inclou la resclosa i la central hidroelèctrica que es van acabar de construir el 1966, és un dels enclavaments més destacables en el context de la pesca esportiva, tant pel que fa a singularitat com a abundància.

El context de l’embassament, envoltat d’un conglomerat de muntanyes, valls, barrancs i entrades fluvials de gran bellesa. Acull variats ecosistemes i permet també la pràctica de la navegació a vela, rem o piragüisme. Destaca a la zona la presència del Càmping Riba-roja i de diverses empreses que permeten el lloguer d’embarcacions, localitzades en el port fluvial de Sant Francesc. Com a curiositat, en el tram aragonès emergeix el campanar de l’antic poble de Faió.

Riba-roja d’Ebre és el primer nucli de població que es troba l’Ebre en entrar a Catalunya. El seu conjunt medieval, que es va anar creant al voltant del castell templer, fou l’avantguarda en la lluita contra els sarraïns. L’evolució històrica de la zona, amb petjades dels esmentats templers –i posteriorment els hospitalers- i els sarraïns, ha afavorit la configuració del nucli, on destaquen, a banda de les restes del castell, la presó, el molí i el mirador de la Pena, a més de diverses portalades del segle XVII. La franja fluvial constitueix una de les millors siluetes dels nuclis de població situats a la vora de l’Ebre. La zona acull diverses cases pairals d’interès, com Ca Janot i Ca Morício. Es localitzen sobre el nucli antic el Calvari i el mirador de la Roca de la Campana.

L’Església parroquial de Sant Bartomeu, d’estil barroc tardà, va ser construïda pels hospitalers cap al s. XVIII sobre una construcció prèvia (concretament va ser finalitzada el 1789). Amb absis poligonal, transsepte acabat en absidioles poligonals i cúpula sobre el creuer, sobre la façana del temple –de gran bellesa- s’alça el campanar de planta quadrada que va ser finalitzat el 1798

L’Ermita de Berrús (Romànica), dedicada a Santa Magdalena i antiga església del desaparegut poble de Berrús, va ser traslladada pedra a pedra des de l’emplaçament original al llarg de la construcció del pantà. Centra un espai de gran bellesa natural i un espai de lleure que inclou refugi i berenadors, a més d’una font. Les vistes de l’àrea cobreixen bona part de la Ribera, la Terra Alta, el Matarranya i el Baix Cinca. Acull un romiatge el dilluns de Pasqua, i en altres jornades acull també els veïns de la Pobla de Massaluca i Vilalba dels Arcs, poblacions de la Terra Alta.

L’Ermita de Santa Madrona, construïda vers l’any 1900. Té un portal amb escut treballat en pedra que recorda la llegenda de la Santa. Localitzada en una elevació singular sobre el riu, disposa de magnífiques vistes i acull un romiatge dels veïns de la població que constitueix a efectes pràctics una mena d’inici simbòlic de la primavera.

La Garita, és un torreó de vigilància medieval, localitzat en un punt amb atractives vistes sobre el nucli de Riba-roja i el seu terme municipal, així com el nord de la Ribera i la zona del Montsant (Priorat). Es complementa amb una àrea de lleure de recent creació.

Al mes de gener hi ha la Festa de Sant Antoni amb fogueres i àpats.

Al febrer té lloc la Festa de Santa Àgueda, festa de les dones declarada festa d’interès comarcal organitzada per les dones del poble, ha esdevingut la Festa Major d’hivern de la població a causa del gran nombre de persones que hi participen i d’actes que s’hi celebren. Des del seu naixement, el 5 de febrer de 1986, ha estat una iniciativa que s’ha escampat per bona part dels municipis de la comarca. També té lloc el carnestoltes amb rua infantil i ball de disfresses.

Festa de la dona. Declarada d’interès comarcal, inclou l’elecció de l’alcaldessa i regidores, Missa i processó, berenar popular (servit pels senyors del poble), ball i activitats culturals diverses. Constitueix un punt de trobada de totes les dones naturals de Riba-roja.

La clotxa és un plat tradicional de la cuina de la Ribera d’Ebre i de la Terra Alta, i es menja principalment al camp, en trobades i en manifestacions col·lectives. La festa local on anualment es divulga aquesta menjada i es convoca veïns i visitants –amb un èxit creixent- té lloc a l’àrea de lleure de l’embassament el dia 1 de Maig.

Als mesos de març i abril tenen lloc els romiatges a les ermites de Santa Madrona i Berrús. Al mes de maig se celebra la festa de la clotxa, i al juliol la festa dels Quintos.

A l’agost té lloc la festa del Barri de “Santo Domingo”, la trobada de puntaires i la gran Festa Major amb actes religiosos, curses, festa del riu, ball, teatre, concerts, correfoc.

El correfoc de Riba-roja constitueix un dels principals esdeveniments del món del foc al conjunt de l’Ebre i és el que tanca la Festa Major. Inclou una representació inspirada en elements de la història local (els templers) i de tipus mitològic.  Es balla a la plaça  la jota de Riba-roja, recuperada i consolidada. El pa beneït es distribueix a totes les festes importants.

Ajuntament de Riba-roja d’Ebre

Pl. de la Vila, 1

43790 Riba-roja d’Ebre

Tel.: 977 41 60 03

A/e: aj.riba-roja@altanet.org

Web: www.riba-roja.cat

Horaris d’atenció:

De dilluns a divendres, de 10.00 h a 15.00 h

Punt d’informació turística

Pl. de la Vila, 1 (Ajuntament)

43790 Riba-roja d’Ebre

Tel.: 977 41 60 03

Web: www.riba-roja.cat

Horaris d’atenció:

De dilluns a divendres, de 10.00 h a 15.00 h