Rasquera

Informació general
habitants 933
superfície 51,3 Km2
altitud 174 m
Situació

El terme municipal de Rasquera té 51,3 km2 d’extensió i és situat a la part més meridional de la Ribera d’Ebre, es troba a l’extrem sud- occidental de la comarca, en contacte amb el Baix Ebre.


Instal·lacions i serveis

Al Casal municipal hi ha una sala de lectura i el telecentre (punt TIC). Al Centre Cívic hi trobem l’oficina de turisme i la sala polivalent. Disposa d’un consultori mèdic, del casal de jubilats i escola pública. També un jutjat de pau i oficina de correus. En l’àmbit esportiu compta amb piscina municipal i camp de futbol, una pista poliesportiva, una pista de bàsquet, un espai habilitat per a jugar a birles. I l’àrea de lleure de l’ermita de Sant Domingo.


Llocs d'interès

Entre els carrerons, les cases i les teulades del nucli antic de Rasquera sobresurt el campanar de l’Església parroquial de Sant Joan Baptista, construïda entre el 1763 i el 1772, d’estil barroc, si bé ha estat arranjada i modificada diverses vegades al llarg de la història.

Perxe de ca Blai o Escaletes de Ca Blai. En aquest punt, malgrat tenir més anomenada el Perxe de Ca Blai, és realment més important l’escalinata feta amb pedra seca. La seva importància rau en ser el nexe i passera entre la Vila-Closa i el castell.

El perxe de la presó o del carrer del Pou va ser una de les sortides a l’exterior de la Vila-Closa. Hi comprovem les reminiscències de constituir un portal en els muntants i llindar (avui desaparegut) realitzats amb carreus de pedra picada, segurament per aconseguir solidesa a l’obertura.

El castell de Rasquera, punt més emblemàtic del poble, fou conquerit en temps de Ramon Berenguer IV.

Un dels grans atractius de Rasquera és la possibilitat d’accedir al Balneari de Cardó, situat al capdamunt de l’espectacular cingle del Salt del Frare. Fundat el 1606 pel carmelí tortosí Fra Pau de Crist -Pere Pau Revull-, s’hi establí la comunitat de carmelitos descalços l’any 1617. El formaven els edificis conventuals i un conjunt de 14 ermites. El convent fou suprimit amb l’exclaustració del 1835 i convertit en balneari el 1866 aprofitant les aigües medicinals (bicarbonatades i arsenicals). Hospital de l’exèrcit republicà a la Batalla de l’Ebre, va tornar a balneari des del 1940 fins al 1967. Fins a finals del segle XX va funcionar com a planta embotelladora d’aigua mineral.

Als afores de la població hi ha l’ermita de Sant Domingo, molt venerat. És una petita construcció d’època barroca, amb absis quadrat i cúpula. Quan es baixa de l’ermita, es aconsellable donar una volta pels carrers estrets i costeruts del nucli antic de la vila. En aquells carrers ens acompanyarà el flaire dels pastissos artesanals que es pasten a les fleques de la població. Cal entrar-hi a comprar pans de pessic, capsetes i un llarg reguitzell de rebosteria del que sobresurt els afamats pastissets de Rasquera, reconeguts arreu de les comarques meridionals.

També seran moltes les entrades de les antigues cases que exhibeixin i venen objectes d’artesania de palma, que tenen les dones del poble. Més difícil és trobar, encara que no impossible, els pastors i artesans del boix i altres fustes, que encara avui laboren i moldejen estris per decoració.

La Font del Teix.  En aquest indret (a 650 m sobre el nivell del mar) i sota un mil·lenari teix, neix una doll. L’espai és d’una gran bellesa. A un centenar de metres es troba el Refugi de muntanya, i prop d’aquest, una singular teixera amb més de 200 exemplars.

La Creu de Santos, amb 941 m és el cim més alt de la Serra de Cardó, des d’on s’ofereix una panoràmica magnífica.


Festes

A principis de febrer es celebra la festivitat de Santa Àgueda, festa de les dones amb la visita a l’Ajuntament, Missa, gresca i ball.

El diumenge de Rams té lloc una romeria a l’Ermita de Sant Domingo, per a la benedicció dels rams. També es fa una romeria a l’ermita el diumenge de Pasqua durant la qual es fa un aplec de sardanes i un dinar popular.

El primer diumenge de maig es celebra la Fira Ramadera i Artesana. La singularitat d’aquesta mostra ramadera consisteix en el fet que és gairebé única al país. S’intenta, i de moment s’aconsegueix, mantenir la puresa de les fires amb els costums que d’antuvi van tenir. És molt emotiva l’arribada dels ramats al firal. Entre les activitats programades destaca la curiosa i original demostració i exhibició dels ramats de cabres blanques de Rasquera, la única raça autòctona de Catalunya, tradicional d’aquestes serres. Complementen la jornada les parades, en les quals es pot veure i comprar un ampli mostrari de l’artesania de la pauma i de la pastisseria de Rasquera.

A la Festa Major d’estiu, a principis d’agost, hi destaquen diferents actes i una gran participació. Es duu a terme en aquesta festa el correfoc més antic i tradicional de les comarques meridionals. És una demostració de foc, plena del sentit de la tradició amb la seva bèstia més emblemàtica, el Fardatxo de Rasquera, és referència per als amants del foc.


Ajuntament

Ajuntament de Rasquera

C. Tortosa, 6

43513 Rasquera

Tel.: 977 40 90 61

A/e: aj.rasquera@altanet.org

Web: www.rasqueraturisme.com

Horaris d’atenció:

De dilluns a divendres:

Matí: De 11.00h a 14.00h

Tarda de dijous: De 16.30h a 20.00 h


Oficina de turisme

Oficina Municipal de Turisme

C. Ribera d’Ebre, 2

43513 Rasquera

Tel.: 977 40 91 76


properament a la comarca

et proposem

Jornades Gastronòmiques de la clotxa 2023

La clotxa és el nostre plat tradicional per excel·lència de la Ribera, que diu molt dels orígens de pagès de l...

Els darrers passos de barca de Catalunya

La Ribera d’Ebre és una comarca de tradicions, ho demostra un cop més la presència de tres passos de barca, el...

La natura en estat pur. Reserva Natural de Sebes. Activitats

La Reserva natural de Fauna Salvatge de Sebes i Meandre de Flix  és un espai fluvial inclòs al Pla d’Espais d’...