Miravet

Informació general
habitants 789
superfície 32 Km2
altitud 125 m
Situació

El terme municipal t茅 32 km2聽d鈥檈xtensi贸 i 茅s situat a la riba dreta del riu Ebre, a la depressi贸 de la cubeta de M贸ra, tancada en la seva part meridional pel congost de Miravet o Pas de Barrufemes, al l铆mit amb el Baix Ebre. La part nord t茅 els contraforts de la serra de Cavalls. La vila s鈥檈scampa al peu del tur贸 on s鈥檃l莽a el Castell de Miravet.


Instal·lacions i serveis

En l鈥櫭爉bit esportiu compta amb piscines i pista poliesportiva escolar. Un casal municipal i diverses sales d鈥檈xposicions i d鈥檃ctivitats.聽Disposa de col路legi p煤blic i de telecentre, d鈥檃mbulatori, de farm脿cia i de casal de jubilats.

Compta tamb茅 amb jutjat de pau, punt d鈥檌nformaci贸 tur铆stica (a l鈥檈stiu) i de pas de barca, transport de passatgers entre M贸ra d鈥橢bre i Miravet en horari escolar i servei de taxi. I altres serveis com servei de deixalleria i recollida de brossa.


Llocs d'interès

El聽Cap de la Vila聽茅s el nucli hist貌ric de Miravet. Est脿 format per un triangle de cases que, entre el penya-segats i les muntanyes, pengen sobre el riu. Pujant pels seus carrers podem trobar els t铆pics carrers porxats, cases antigues, bonics racons i molt bones vistes sobre el riu i el meandre del tamarigar, que permeten observar la vegetaci贸 i fauna del bosc de ribera.

El聽Castell de Miravet, fou constru茂t pels templers al segle XII sobre un聽hisn聽d鈥檕rigen musulm脿, est脿 situat al punt m茅s alt de la poblaci贸 i sobre el riu Ebre. El castell 茅s una de les millors obres d鈥檃rquitectura rom脿nica – g貌tica, religiosa i militar a occident. El seu bon estat de conservaci贸 el converteix en un punt indispensable pels amants dels castells, dels templers i de la hist貌ria.

La fortalesa templera est脿 constru茂da sobre un tur贸 que controla tot el territori, el riu Ebre, que passa pels seus peus i domina tota la poblaci贸 de Miravet. Es poden visitar les muralles i diferents estances com cavallerisses, cisterna, cuina, refetor, magatzems, profundis o l鈥檌mportant esgl茅sia rom脿nica. No us perdeu l鈥檃cc茅s a la terrassa superior del castell, on a m茅s de les vistes espectaculars, hi pujareu per una escala de caragol feta de pedra.

L鈥Esgl茅sia Vella聽est脿 situada al centre del Cap de la Vila de Miravet convertida en un monument cultural despr茅s d鈥檃nys d鈥檃band贸. 脡s un temple renaixentista constru茂t entre el segle XVI i XVII per l鈥橭rdre de l鈥橦ospital sobre l鈥檃ntiga mesquita de la poblaci贸 musulmana. Fou redecorada amb pintures barroques al segle XVIII fetes per autors locals. Durant la Guerra Civil fou saquejada i les imatges i retaules cremats; posteriorment fou abandonada. Als anys 80 es va iniciar la recuperaci贸 de l鈥檈difici amb exposicions, concerts, subhastes, presentacions de llibres, etc.

El聽Pas de Barca聽茅s un indret m脿gic en el curs del riu Ebre on gr脿cies a la for莽a que el caracteritza i la m脿 destra del barquer es pot creuar entre les dues ribes(la de Miravet i la C-12. Eix de l鈥橢bre) amb un transbordador que funciona sense motor com des de fa segles i est脿 format per dos llaguts units per una plataforma on hi caben fins a tres cotxes. Les seves caracter铆stiques especials el fan 煤nic al llarg de tot el riu Ebre.

A Miravet s鈥檋a trobat cer脿mica d鈥櫭╬oca ibera i romana, per貌 la聽Cer脿mica聽dels canterers del poble,聽 t茅 el seu origen en la cer脿mica 脿rab que els pobles musulmans van importar a la Pen铆nsula Ib猫rica, amb els vidriats i colors caracter铆stics que encara avui es conserven, tot i que en alguns casos el material s铆 que han canviat amb els canvis tecnol貌gics i socials de l鈥櫭簂tim segle.

L鈥檕fici de canterer est脿 documentat a Miravet des de 1650, on a l鈥橝rxiu Parroquial es nombra l鈥檕fici de 鈥渢errissaire鈥 o 鈥渁lfarero鈥, a m茅s d鈥檃ltres oficis vinculats a l鈥檈laboraci贸 de la cer脿mica. L鈥櫭簂tim empla莽ament on es van situar els terrissaires de Miravet va ser a l鈥檃ctual Raval dels Canteres, on s鈥檋i van assentar cap al segle XIX, i all铆 han viscut fins a l鈥檃ctualitat, on es conserven set tallers en actiu, i restes d鈥檃ntics forns i tallers que van ser abandonats.


Festes

La聽Festa de Sant Antoni聽es caracteritzen per les carrosses i la benedicci贸 dels animals pel mat铆 i la botifarrada popular a la pla莽a de l鈥橝renal. Per la tarda amb pa i coques al voltant d鈥檜na gran foguera.

La聽Diada de la Cirera聽i聽Fira dels Canterers de Miravet聽se celebra al mes de juny a la Pla莽a de l鈥橝renal des de l鈥檃ny 1996 i 茅s una diada festiva i d鈥檃ctivitats populars al voltant de dos productes emblem脿tics de la poblaci贸: les cireres i els c脿ntirs. Aquest dia tamb茅 hi ha una exposici贸 i venda de productes directament dels seus productors.

Les聽Festes Majors d鈥橢stiu聽s贸n en honor a Sant Domingo, patr贸 dels canterers, i se celebren al mes d鈥檃gost. Entre els actes que destaquen estan la presentaci贸 de les pubilles i els hereus, els balls d鈥檈nvelat, la baixada pel riu d鈥檃ndr貌mines, el concurs de beure a porr贸 i la festa a la piscina, entre d鈥檃ltres.

La聽Festa Major de la Tardor聽es en honor a la Verge de Gr脿cia, patrona templera del poble, i se celebra al mes d鈥檕ctubre. Entre els actes que destaquen estan les processons, les misses, l鈥檕frena de flors a la Verge, els balls d鈥檈nvelat, els concerts de m煤sica, el concurs de pintura i la sardinada, entre d鈥檃ltres.


Ajuntament

Ajuntament de Miravet

Pla莽a Major, 1

43747 Miravet

Tel.: 977 40 71 34

Web:聽http://www.miravet.altanet.org/

Horaris d鈥檃tenci贸:

De 10鈥00h a 14鈥00h de dilluns a divendres


Oficina de turisme

Oficina Municipal de Turisme de Miravet

Pla莽a Major, 1, baixos

43747 Miravet

Tel.: 608 189 733

Web: www.turismemiravet.cat

Per铆ode d’atenci贸:

Estiu: del 14 de juny al 15 de setembre.

Lo Rac贸 del Temple

C. del Riu, 14

43747 Miravet

Tel.: 656 26 63 98


properament a la comarca

et proposem

Llagut lo Roget. Sent l’Ebre de prop

    Sent l’Ebre d’aprop navegant amb el llagut Lo Roget, una r猫plica de les embarcacions...

La natura en estat pur. Reserva Natural de Sebes

La聽Reserva natural de Fauna Salvatge de Sebes i Meandre de Flix聽 茅s un espai fluvial incl貌s al Pla d鈥橢spais d鈥...

Visita al Castell de Miravet

El castell de Miravet, una fortalesa imponent envoltada per una muralla de 25 metres d鈥檃l莽ada que sembla sorgi...