Ca Don Joan. Vinebre

Ca Don Joan és un palau renaixentista del s. XVI, amb façana barroca i pati interior porxat. L’edifici és el resultat de diverses intervencions en èpoques històriques diferents, amb una fase important que es va dur a terme a començaments del segle XVIII. Disposa de diverses estances distribuïdes en quatre plantes: dues plantes nobles, un semisoterrani i unes golfes.

Ca Don Joan s’organitza al voltant d’un pati central que, juntament amb l’escala monumental i les façanes, constitueixen els elements més destacables de l’immoble.

El pati porxat, a banda del seu caràcter funcional, presenta un marcat paper representatiu, com es demostra amb l’acurada decoració de les reixes de ferro forjat, les parets enrajolades o la decoració amb medallons amb bustos de personatges, que són una clara referència als tondos renaixentistes italians.

En aquest pati, hi ha una cisterna amb un brocal octogonal de pedra massissa que té gravada una inscripció en llatí i la data 1718. En aquesta inscripció hi figuren els noms dels germans Domènech. És a partir de Joan Domènech i Pedret i de la seua descendència que s’ha anat relacionant tota la documentació que es va trobar a la casa.

Quant als membres de la família Domènech i Martí, trobem en quarta generació Dolores Castellví Domènech, hereva de Ca Don Joan, que es va casar amb José de Martí Cardeñas (Barcelona), persona que, al seu torn, també va deixar la seua empremta atès que va participar activament a l’Exposició Universal de Barcelona de 1888, com a comissari de Belles Arts. Fou membre de l’Acadèmia de Belles Arts de Barcelona, pintor i teòric. Al fons de Ca Don Joan es conserven pintures i dibuixos signats per ell. El matrimoni va tenir quatre fills, un d’ells, Adolfo de Martí i Castellví, es va casar amb Concha Garcés de Marcilla i van tenir 3 fills, Concepción José i Antonio.

Concepción, hereva de la casa, es va casar amb el comte de la Torre de l’Espanyol, Rafael de Montagut i Rabanals, i van esdevenir, així, una de les famílies nobles de la Ribera d’Ebre. El matrimoni van tenir 6 fills. La família va augmentar encara més les seues propietats agrícoles i gairebé tot el poble treballava a les seues finques.

A la guerra civil espanyola, es van traslladar a Barcelona i la casa va ser ocupada per la CNT (a l’edifici hi romanen pintures que en donen testimoni). A partir d’aquella data, la família va continuar administrant les seues finques des de Barcelona i només venien a Vinebre per les collites.

José de Martí Garcés de Marcilla (Lleida, 1880-Barcelona, 1932) fou advocat, pintor i muralista especialitzat en paisatge i pintura d’interiors (molts dels interiors d’aquesta casa són obra seua). Inicià la seua formació amb el pintor valencià Vicente Borràs i Abella (de qui hi ha una obra al fons de Ca Don Joan). El 1907 viatja a París i a Venècia per a ampliar els seus estudis artístics. A la capital francesa va ingressar a l’Académie de la Grande Chaumière. Va participar en nombroses mostres i certàmens i va obtindré una medalla de plata a l’exposició internacional de Barcelona de 1911, una medalla a la Nacional de Belles Arts de 1920 i una medalla a l’edició de 1922  per les obres “La novia de Espronceda” i “El Balcó”, respectivament. A més, va participar a les exposicions d’Amsterdam, Basilea, Brighton i San Francisco.

Va treballar el gènere de la pintura mural, del qual cal destacar l’ornamentació del plafó dedicat al cenobi de Poblet, al saló Sant Jordi de la Diputació de Barcelona.

Actualment, la casa és propietat de l’Ajuntament des de l’any 2001, institució que n’ha realitzat la restauració a partir de fons europeus (FEDER) i del programa, també europeu, “Viure al poble”, gestionat per la Generalitat de Catalunya i la Diputació de Tarragona.

L’edifici acull la seu de l’oficina de turisme municipal i, a les sales nobles restaurades, s’hi acullen diverses exposicions temporals, conferències i concerts. Disposa d’una sala per a audiovisuals dedicada a la interpretació de l’establiment iberoromà de Sant Miquel, que està sent museïtzada. D’altra banda, a Ca Don Joan, també s’hi mostren mobiliari i obres pictòriques del seu fons.

Tota la documentació escrita sobre la família Domènech i Martí trobada a l’edifici constitueix un gran fons documental de la història de Vinebre i ha estat dipositada a l’Arxiu Comarcal de la Ribera d’Ebre, on és pot consultar.

Més informació: Turisme Vinebre 

properament a la comarca

et proposem

Caminar al costat del riu. El GR-99 o Camí de Sirga.

La importància cultural, social i natural del riu Ebre va incentivar els principals actors de l’excursionisme ...

Navega a la Ribera d’Ebre

Una de les millors maneres de conèixer la Ribera d’Ebre és navegant pel riu Ebre a través de les diverse...

Viles i castells medievals

La Ribera d’Ebre és terra d’història, una història narrada en primera persona pel riu Ebre, que omnipresent, n...