Ascó

Informació general
habitants 1680
superfície 73,6 Km2
altitud 70 m
Situació

El terme municipal té 73,6 km2 d’extensió i és situat a la meitat septentrional de la comarca de la Ribera d’Ebre. Comprèn des de la serra de la Fatarella al coll de Camposines. La major part del terme està a la dreta del riu Ebre encara que hi ha un sector a l’esquerra del riu anomenat les Illes.


Instal·lacions i serveis

Disposa de biblioteca, punt d’informació juvenil, local de joves i sala d’exposicions. En l’àmbit esportiu compta amb camp d’esports, pavelló poliesportiu, pistes d’atletisme, camp de tir i piscines. Disposa també de casal de jubilats, un casal municipal, col·legi públic, llar d’infants, escola municipal de música, residència i centre de dia  i dispensari mèdic. Compta també amb jutjat de pau, oficina de correus, oficina municipal de turisme i area d’autocaravanes. Estació de trens i parc de bombers.


Llocs d'interès

Ascó conserva un dels nuclis antics més singulars i característics de les Terres de l’Ebre al conservar encara molts elements propis de l’arquitectura andalusina. Durant l’ocupació musulmana fou una important plaça que presidida pel castell controlava un extens territori vers el Montsant, formant una comanda amb senyor que pertanyia al valiat de Siurana. Avui podem admirar un nucli antic de carrers estrets, costeruts i foscos, amb nombrosos perxes i corredors que connecten carrers i s’acompanyen de façanes de tapió o de mamposteria.

Ca Estisora fou una torre de guaita de la moreria, segons es desprèn del nom del carrer Baijunga (porta de petit castell). És una torratxa ofensiva i defensiva, amb espitlleres de pedra picada i un forat rodó a la paret, que s’acompanyava d’un perxe que servia de porta d’entrada a la moreria.

Cal Cavaller,  és una casa pairal del llinatge dels Salvador, amb l’escut familiar a la façana, reconstruïda el 1631. Aquí finalitzava l’Ascó emmurallat, la vila closa o zona cristiana. Bertomeu Blai Salvador va rehabilitar aquesta casa, que antigament fou propietat d’un cabdill àrab, per convertir-la en la seva residència senyorial en ser nomenat cavaller pel rei, amb dret a escut. Situada a la plaça del mateix nom, es considera la resta renaixentista més important, actualment en procés de restauració.

El Pou de Neu d’Ascó és l’únic que queda en aquestes contrades. Ubicat en els fonaments d’una casa, està construït amb pedres picades i una volta apuntada amb planta circular amb forma de gla. Les bigues superiors descansaven sobre pedres a diferents alçades per l’enfustat de conservació per capes de palla de la neu abocada des d’una finestra. El seu propòsit era omplir-lo de neu o gel i disposar-ne durant la resta de l’any. Durant aquella època l’emmagatzemament i distribució de gel va arribar a ser un negoci important que involucrava una part significativa de la població rural. El gel, donat que no neva gaire, el portaven pel riu amb llaüts, d’aquí la proximitat al port fluvial i que es trobi situat a poca altura.

A la Plaça Major, seu de l’antic consell municipal i ajuntament de la vila, amb la data sobre la portalada de l’any d’expulsió morisca (1610) s’hi trobava la mesquita i l’aljama musulmana fins abans de la seva conversió obligada cap a principis del segle XVI. Les voltes foren construïdes a principis del segle XX per fer la plaça, i davall hi ha unes quantes sitges que es pensa que eren de la mesquita, a les quals s’hi baixa per l’estret carreró conegut com la Secanella. Aquest indret s’anomena les Voltes i Sitges. Al seu interior, visible des del carrer, unes voltes de semicercle recorden la funció d’emmagatzematge de cereals que Ascó recaptava.

Tot sortint de la Plaça Major ens trobem amb l’antiga casa del Comanador Sapata amb el seu escut a la façana.

El carrer de la Mola és un dels més significatius de la moreria, pren forma de ferradura i a la banda del riu les seves façanes s’integraven amb les muralles sarraïnes, avui les cases deixen lliure el passadís de muralles destruïdes per bombardeigs des de l’altre costat del riu durant la Guerra Civil de 1936-1939. Part de les muralles encara són visibles actualment.

L’Església d’Ascó, ubicada a la zona cristiana o universitat de fora, és un edifici on conviuen tres estils diferents. D’una sola nau d’estil classicitzant, capçada per un absis romànic de transició al gòtic de planta poligonal; al seu exterior dues gàrgoles representen Adam i Eva foragitats del paradís. L’església està coronada per un campanar romànic de cadireta tot de pedra segons l’estil d’esglésies dels Pirineus. Al seu interior, engrandit el 1702 a partir de la volta de clau gòtica d’estil toscà i novament ampliada el 1901 per incloure-hi el lloc de naixença del Beat Sant Pere Màrtir Sans d’Ascó, cal destacar el mural pintat al cor

El carrer dels Sequerets  és el que puja als sequers de fruits, antic cementiri musulmà. Amb l’expulsió dels moriscs per part de Felip II (III de Castella) d’unes 900 persones l’any 1.610 que ocupaven 154 cases, finalitza l’era sarraïna. Els hospitalers, amb la necessària repoblació de cristians, van cedir l’indret a la nova universitat. El nom en diminutiu dels sequers va quedar com a topònim.

Els perxes. Es designen així els antics porxos que donaven entrada a les muralles d’Ascó. Al carrer de Baix els del Ciego, Baijunga i Cavaller; el de Pere Sans al carrer de l’Hospital i adjunt a la casa del mateix nom, el Perxe de Sant Domingo al carrer Plaça. A la Placeta es troba una altra de les portes de la vila, i també al carrer de la Mola encara es conserven les “Portetes”, estret carreró o passadís penat, d’entrada i sortida clandestina de la vila.

Al cim del turó que mira el riu es conserven les restes del castell d’Ascó, pertanyent al singular valiat de Siurana i en la restauració centre d’una comanda templera atorgada el 1181 pel comte Ramon Berenguer IV de Barcelona junt amb altres béns. El 1167 el rei Alfons I va empenyorar el Castell i finalment Pere I el 1210 el va cedir amb tots els drets. Dissolt d’Ordre del Temple (1312) va continuar com a comanda hospitalera amb títol de comanador fins al 1780. En les restes actuals queda l’anomenada garita, torre àrab de guaita reconstruïda durant les Guerres Carlines. S’especula sobre la seva construcció original a partir d’un far en època preromana per la vigilància sobre el Pas de l’Ase. El castell va ser declarat per ordre reial pel seu enderroc desprès de la Guerra dels Segadors i posteriorment a les altres guerres va anant-se desmantellant.


Festes

El dia 17 de gener, Sant Antoni, és tradicional el ball de les coques o jota típica d’Ascó, que es balla al voltant d’una foguera.

La Festa de Sant Antoni d’Ascó, declarada festa d’Interès Nacional i festa d’interès comarcal,  té lloc el cap de setmana més proper al 17 de gener i dura 4 dies, i es caracteritza per preservar encara avui, amb tota la seva singularitat, una de les tradicions que ahir més identificaven la festivitat de Sant Antoni: les corrides de cavalls, rucs i matxos. Al municipi, la festa de Sant Antoni Abat se celebra des de temps immemorials i combina la vessant religiosa, la devoció pel sant, amb els aspectes més lúdics, propis d’una festa major.

Una setmana abans de celebrar Santa Àgueda s’elegeix l’alcaldessa i les regidores, que seran les protagonistes de la festa del proper cap de setmana. El dia 5 de febrer es celebra una missa en honor a Santa Àgueda, la patrona de les dones, i tot seguit, acompanyades de l’Agrupació Musical, s’acompanyen fins al Casal Municipal per celebrar el sopar per a totes les dones del poble.

Per tal de celebrar el diumenge de Pasqua, es fa una missa i, tot seguit, es fa la representació religiosa de l’Angelet a la Plaça de l’Església.

El dissabte de Sant Miquel a la tarda, es fa la processó que porta la imatge de Sant Miquel cap a l’ermita. Un cop arriben a l’ermita es fa la missa en honor a Sant Miquel. Per sopar es fa una sardinada popular.

El primer diumenge del mes de juny se celebra una Missa de campanya a l’ermita de Santa Paulina, ubicada en plena zona forestal al Mas de Prades, i s’hi cuina una gran paella popular per a unes 1.200 persones, que congrega a molts vilatans i visitants de la comarca.

El 20 d’agost té lloc la Festa Major que atrau a gran nombre de persones d’arreu de Catalunya per la gran qualitat de les orquestres que actuen durant aquests cinc dies apassionats.


Ajuntament

Ajuntament d’Ascó

C. Hospital, 2

43791 Ascó

Tel.: 977 40 50 06

Web: www.asco.cat


Oficina de turisme

Oficina Municipal de Turisme d’Ascó

Plaça de l’Estació, 3

43791 Ascó

Tel.: 977 40 65 83

A/e.: turisme@asco.cat

Web: www.ascoturisme.com


properament a la comarca

Sirga Festival
del 29 de abril al 11 de novembre
et proposem

Aquesta primavera, viu una terra de riu!

La Ribera d’Ebre és una comarca que s’ha de viure i descobrir i una de les millors èpoques  de l’any és la  pr...

Llagut lo Roget. Sent l’Ebre de prop

    Sent l’Ebre d’aprop navegant amb el llagut Lo Roget, una rèplica de les embarcacions...

Viles i castells medievals

La Ribera d’Ebre és terra d’història, una història narrada en primera persona pel riu Ebre, que omnipresent, n...